El hijo pródigo de Murillo y el arte de narrar en el Barroco andaluz : [Museo Nacional del Prado Madrid entre el 21 de septiembre de 2021 y el 23 de enero de 2022] / edición a cargo de Javier Portús ; textos de Aoife Brady, Elena Cenalmor, Javier Portús.

Bibliografia. Índex.

Des de les dècades centrals del segle XVII, la pintura andalusa va experimentar un fenòmen singular: la proliferació de sèries de quadres que descriuen la biografia, més o menys completa, d’un personatge o les etapes d’un esdeveniment biogràfic concret, i que van ser fruit de l’encàrrec de particulars per a interiors domèstics o oratoris privats. Els temes que tracten, els seus comitents i els espais als quals anaven destinades van influir en la mida, generalment mitjana, de les teles, en el seu fort component narratiu i en que continguessin molts elements que propiciaven la possibilitat d’establir paral·lels entre els episodis narrats i la experiència quotidiana. Son sèries per tant que no només es plantejaven com a exemple vital per als seus propietaris i seus convidats, sinó que els oferien múltiples possibilitats de lleure, en sumar una àmplia varietat de tipus, vestits, expressions i motius ambientals al component novel•lesc de les trames. El fet que molts dels episodis narrats transcorressin a l’aire libre, les va convertir a més en un instrument important per al desenvolupament de la pintura de paisatge. El present llibre, on s’estudia per primera vegadade manera monogràfica aquest fenòmen, té com a eixos principals les sèries de la paràbola del fill pròdig, de Bartolomé Esteban Murillo, de la història de Josep a Egipto, d’Antonio del Castillo, i de la vida de sant Ambrosi, de Juan de Valdés Leal. En ell s’analitza també de manera específica la relació entre aquests cicles i la vida quotidiana a través del capítol dedicat a escenes que representen banquets o trobades davant d’un pou, dos dels llocs de sociabilitat per excel·lència.